· Paraules de l'Alcalde d'Olocau

· Protocol d'agermanament entre Olocau i Gavà

· Discurs de l'Alcalde de Gavà

· Discurs de l'Alcalde d'Olocau

PARAULES DE L’ALCALDE D’OLOCAU

L'Agermanament d'OLOCAU i GAVA, és per a nosaltres un reconeixement i un homenatge als hòmens i dones dels nostres Municipis tant per l'acollida com per la integració dels mateixos.

Valorem totalment este esdeveniment el qual esta segellat amb llaços d'amistat-familiar, i unit amb llaços de Sang.

Amistat, Enteniment i Defensa de valors des d'abans del segle XX.

José Agustín Agustí Sanchis

Anar dalt

AGERMANAMENT ENTRE GAVÀ I OLOCAU

PROTOCOL

OLOCAU i GAVÀ són dos municipis que en els darrers decennis, a causa dels processos migratoris esdevinguts al contingut de l’Estat espanyol, han intercanviat una part significativa de la seva població.

La singularitat d’aquest procés migratori, a diferència d’altres, rau en què els habitants d’OLOCAU en marxar de la seva terra, concentraren la seva destinació en unes poques poblacions. GAVÀ, fou una de les poblacions que major nombre d’olocauïns va rebre. Les relacions familiars i d’amistat entre les persones d’ambdós municipis, tot i el temps transcorregut, s’han mantingut.

És per aquest motiu que els ajuntaments que representen aquests ciutadans van decidir iniciar gestions encaminades a establir el present acord d’agermanament.

GAVÀ i OLOCAU són dues poblacions que, aparentment, tenen poc a veure entre elles. Si exceptuem que totes dues tenen un origen rural, i que el símbol de la nostra és el castell d’OLOCAU i el seu és el castell d’Eramprunyà.

Els dos municipis han seguit unes pautes migratòries diferents. Les polítiques de desenvolupament que es van impulsar a la meitat del segle XX, sobretot a partir dels anys seixanta, generaren importants desequilibris territorials.

Molts homes i dones es van veure obligats a abandonar les seves llars i a traslladar-se a altres llocs on poder intentar aconseguir la prosperitat que en aquells moments no disposaven a la seva terra.

Així, OLOCAU, com també ho van fer altres poblacions, va veure decréixer el seu cens, mentre que GAVÀ anava incrementant la seva població per poder donar resposta a la demanda que generava una indústria en expansió.

I és aquí on comencen les coincidències, o des d’on arrenquen els motius de l’agermanament entre aquest dos municipis que sí que tenen coses en comú. Comparteixen el bé més preuat i sensible de qualsevol municipi: la seva gent, la població.

Tot i que hi ha constància documental que ja a l’any 1880 s’hi instal·là la família de Rosselló Jiménez, alguns homes d’OLOCAU, que treballaven en el traçat del ferrocarril de València a Barcelona, van descobrir els margallons que creixien a les costes del Garraf: i van anar-hi a segar la palma. Després, alguns es van quedar a les hortes que anaven creant-se al Pla del Llobregat.

Més tard, en començar el treball a la fàbrica de Can Roca de GAVÀ, l’any 1914, un nombre important d’olocauïns en formaren la primera colla d’obrers. Aquells primers homes obriren el camí a d’altres i, a poc a poc, sense adonar-se’n anaren quedant-se buides les casetes de les Eres, les de barri i les d’altres carrers.

Però aquesta realitat no impedeix que aquest conjunt d’homes i dones continuïn mantenint unes relacions molt estretes amb les seves famílies i amics, que visitin periòdicament el seu poble d’origen, i que per a molts, a l’estiu, la destinació principal de les seves vacances sigui OLOCAU.

Aquest col·lectiu de ciutadans de GAVÀ és molt compacte, i tots ells estan molt orgullosos del seu origen. Aquest fet ha propiciat que a GAVÀ siguin coneguts com a OLOCAU, mentre que quan es desplacen a la seva terra d’origen siguin coneguts com a GAVÀ.

Seria difícil trobar a OLOCAU alguna persona que no conegués un gavanenc o trobar a GAVÀ algú que no conegués cap olocauí.

Amb aquest antecedents, els representants d’ambdós municipis han decidit institucionalitzar aquestes relacions i assumir els compromisos següents:

Primer.- Els ajuntaments d’OLOCAU i de GAVÀ, segons acord plenari de les seves representatives corporacions, acorden la signatura d’un protocol d’agermanament entre ambdues poblacions.

Segon.- Ambdós municipis es comprometen a dur a terme intercanvis culturals periòdicament. En un principi s’estableix que cada dos anys es desplaci, alternativament, una representació institucional acompanyada de mostres de la cultura popular de cada localitat.

El primer dels intercanvis, i en el marc dels actes de celebració de la signatura de l’agermanament, es concreta per al mes de juliol la visita d’una delegació encapçalada per l’Alcalde l’OLOCAU, que comptarà amb la participació dels portaveus dels grups polítics municipals presents al Consistori, acompanyats de dues de les entitats culturals més significatives de la ciutat.

Correspon, doncs, per a la tardor de 2006, retornar la visita a una representació institucional i cultural del poble de GAVÀ.

Tercer.- Per tal d’afavorir el coneixement i el seguiment de l’activitat entre les dues poblacions, ambdós ajuntaments intercanviaran periòdicament les publicacions locals que editin (revistes, llibres, agendes, programes de festes, ...). Per facilitar l’accés d’aquesta informació al conjunt de la ciutadania, les edicions seran trameses a les biblioteques respectives.

Quart.- Ambdós ajuntaments donaran suport a totes les activitats que tendeixin al foment de la cultura i organitzaran:

-Actuacions folklòriques (cançons tradicionals i balls populars).

-Exposicions de pintura, fotografia, ceràmica, escultura o altres de caire artístic.

-Cursos d’estiu adreçats a conèixer els costums i formes de les societats.

-Intercanvis de conferències sobre temes considerats d’interès.

-Intercanvis d’estudiants i estudiosos de les peculiaritats locals.

-Relacions entre organismes representatius de les diferents professions laborals i artístiques, així com de les entitats culturals.

Cinquè.- Ambdós municipis es comprometen a donar la màxima difusió dels acords previstos en aquest protocol d’agermanament.

Els Alcaldes d’OLOCAU i de GAVÀ aproven aquest pacte d’amistat i col·laboració, i proclamen ambdues ciutats agermanades.

I perquè així consti, signen aquest protocol a la ciutat de GAVÀ, el dia un de juliol de dos mil sis.

Alcalde de GAVÀ Alcalde d’OLOCAU

Joaquim Balsera Garcia José Agustín Agustí Sanchis

Anar dalt

DISCURS DE L'ALCALDE DE GAVA

Amigues i amics,

Permeteu-me unes breus paraules amb motiu d’aquest acte tan entranyable, tan carregat de simbolisme i de germanor, en el que Olocau i Gavà, Gavà i Olocau, reforcem els nostres vincles....

Vincles que no cauen en l’oblit del passat. Vincles plens de futur. Perquè va ser la voluntat de progressar, els anhels per millorar els que van permetre crear aquests vincles....

Parlem d’aquella aventura que va començar , quan algunes persones d’Olocau que treballaven en les obres del ferrocarril de València a Barcelona, van descobrir que a les costes del Garraf reeixien els margallons, la nostra palmera autòctona, que s’usava, entre altres usos, en la fabricació d’escombres. Parlem de com es desplaçaven anualment per segar la palma, una feina que coneixien a la perfecció la gent d’Olocau. De com començaren a treballar ocasionalment també en les feines del camp del Gavà.

Una aventura que té molt a veure amb com Gavà passà de ser un poble de camp a esdevenir un municipi amb una indústria incipient. De com molts treballaren a les antigues bòbiles de Gavà i de com van entrar a la fàbrica Roca.

Som moltes, moltes famílies de Gavà que tenen els arrels a Olocau. La primera que tenim documentada, la Rosselló Jiménez, l’any 1880.

Resulta curiós que sigui un element de la terra el nostre primer vincle, el margalló. Permeteu-me que recordi la bella descripció del margalló relacionada amb el paisatge de Gavà, que fa el gran geogràf català Pau Vila, quan el 1930 diu “a tots els qui hagin estat al castell d’Aramprunyà (...) deu haver cridat l’atenció aquesta planta que bada les fulles com una mà oberta. En veure-la per primer cop ens sorprèn el seu aire de palmera, palmera modesta (...) amb tota la seva humilitat és l únic representant d’una família tropical nombrosa endinsat en la nostra terra” Unes paraules recollides en un excel·lent estudi d’un fill d’Olocau, en Ferran Zurriaga.

És ell qui també recull que conten a Olocau, com una llegenda, que la persona que va fer possible l’aprofitament del margalló del Garraf per part de la gent d’Olocau va ser Maria Giménez, dona de Batiste Sanchis Filassa, una parella, que van viure en un mas a Campdàsens, ben prop del terme municipal de Gavà. Va ser ella qui va acordar els primers arrendaments per segar els margallons del Garraf.

Sigui com sigui, al Gavà de 1910 la presència de la gent d’Olocau ja era habitual. Però va ser la indústria, especialment Can Roca, qui va fer arrelar moltes persones procedents d’Olocau a Gavà. Parlem d’un temps- la dècada dels anys vint- en els que la edat mínima per entrar a treballar a la Roca era de 14 anys, quan s’entrava com a aprenent... una fàbrica on es podia desenvolupar oficis com fonedor, mecànic, electricista, esmaltador, colador; parlem dels primers sindicats obrers, de la defensa dels drets dels treballadors en un temps difícil; temps de canvis i de reivindicacions.

La gent, la bona gent procedent d’Olocau, doncs, ha estat, són cofundadors d’aquesta evolució del Gavà remot, al Gavà industrial i postindustrial. Han, heu, contribuït al seu desenvolupament urbanístic, social, cívic, polític. En tots els àmbits sempre, de fa temps, hi ha hagut i hi ha algun gavanenc o gavanenca destacat que procedeix d’Olocau.

Cal recordar com les persones procedents de terres valencianes, van contribuir a desenvolupar entitats tan destacades com la Casa de València, fundada el 31 d’agost del 1930, antecedent històric de l’actual, creada el 1981.

O la Banda Musical coneguda com Els Blancs, fundada per Josep Roselló, nascut a Olocau; o la dels negres, apareguda el 1926 per iniciativa de Rafael Blay Bernat, també oriünd d’Olocau, i en la que s’integraren molts gavanencs d’origen valencià. O el cor l’Alegria (conegut com els valencians), nascuda dins l’ àmbit de la Casa de València, el 1936 dirigida també pel mestre Blay.

Coneixeu també la bona feina de la Casa de València a Gavà. Un espai de convivència, de promoció de l’acció cultural amb arrel valencià. Feina cívica i cultural d’una de les entitats més vives i amb més futur de la nostra ciutat.

El Gavà i l’Olocau dels primers vincles ja no són els mateixos. Olocau conserva el seu caràcter agrícola, però la seva ubicació, els seus valors naturals i paisatgístics, li augura un futur prometedor, modern, com a centre de turisme rural i cultural del Camp de Túria.

Gavà aspira a créixer de forma moderada, perquè els seus joves puguin seguint vivint al seu municipi; a diversificar encara més la seva economia i a conservar els seus senyals d’identitat sense renunciar a la seva condició de ciutat metropolitana.

Vincles plens de petites grans vivències, com les viscudes el 1959 per alguns gavanencs provinents d’Olocau que van participar en la reconstrucció del frontis de la Font del Frare d’aquell municipi. O l’exploració de la cova-avenc del Cavall, a Olocau, el 1965, per part del Grup excursionista Can Sellarès, l’anomenada “Operació Alí Maymó”. Vivències també basades en el contacte permanent amb el poble, amb la família, amb els amics i amigues de sempre, de tota la vida....

Són vivències com aquestes, no enganyem, les que aporten valor afegit a les nostres vides. Les que ens enriqueixen com a persones.

I és que tant en un cas com en un altre, tant en el cas d’Olocau com en el de Gavà, l’agermanament dels nostres municipis aportarà més cohesió social per la nostra gent, pels nostres ciutadans i les nostres ciutadanes. Farà possible intercanviar cultura, esport, vivències. Renovar la història d’un vincle centenari, viu, que ens fa més persones

Moltes gràcies.

Joaquim Balsera Garcia

Anar dalt

DISCURS DE L'ALCALDE D’OLOCAU

Salutacions.

“Des de que pel Portixol no veig eixir el sol la meua ànima està malalta”. Paraules que expressaven els sentiments de la gent que tenia que abandonar Olocau.

En la vida dels pobles hi ha dies que s'escriuen amb lletres d'or i hui és un d'eixos dies. Dies que passen a la història per estar assentats en els valors dels qui ens van precedir i que hui es mantenen inalterables.

És un gran honor per a Olocau trobar-se hui a Gavà en este Saló de Plens d'on brollen les llibertats i la voluntat del Poble, i hui juntes, les delegacions i representacions de Gavà i Olocau, segellen este Agermanament que ja està consolidat des de fa moltíssim temps.

Ja en altres ocasions els nostres representants públics i els nostres conveïns han intercanviat visites mútues entre els dos Municipis i casualment va ser en estos dies, fa 25 anys, quan una delegació d'Olocau va efectuar una exposició sobre tradicions en la Casa Torre del Lluch, i es va col·locar un monòlit amb els escuts d'Olocau i Gavà. Va ser un intent de consolidar esta germanor que hui refrendem.

Este Agermanament que hui portem a terme, al marge de la realitat històrica de reconeixement a homes i dones, i tal com diu el nostre Alcalde de Gavà, aporta una nova branca d'identitat formal que ha de potenciar tot el que tenim en comú per a així sentir-nos orgullosos, encara més si és possible.

Olocau és un poble xicotet però amb una rica història des de la seua fundació en el principi dels temps.

Com qualsevol població hem passat bons i mals moments. Van ser molts els que van tindre necessitat d’anar-se’n a conèixer altres formes de vida i altres costums, però sempre vam mantindre l'orgull de ser nosaltres, oferint el millor de nosaltres sense demanar res a canvi.

La marxa de la nostra gent va deixar moltes amistats trencades per la distància, famílies desarrelades i no sabrem mai qui patia més, si els que se’n anaven o els que es quedaven.

Però este patiment va ser compensat per la gent de Gavà. Homes i dones que de forma anònima van crear llaços d'unió, una unió que nascuda de la necessitat de integració d'uns i la solidaritat d'altres, va formar una gran família amb la ciutat que els acollia, GAVÀ.

Produïda esta integració el fluix va ser creixent, i és a principis del Segle XX quan l'arribada de la gent d'Olocau a Gavà s'efectua de forma continuada.

Pocs pobles han sigut tan integradors com Gavà i la gent d'Olocau es va integrar fins a tal punt que eren Gavà. Prova d'esta integració, és que en qualsevol institució, associació o entitat, la gent d'Olocau, ja gavanencs, van fomentar tot tipus d'activitats, destacant les artístiques i culturals sense nomenar a ningú en concret per fer justícia amb tots.

Gent nascuda a Olocau que en moments difícils van voler estar colze a colze amb els seus conciutadans, defenent el que ja era seu: un tros de Catalunya, Gavà.

Tant és així que segons consta en els arxius de la Ciutat, un 28 de febrer de 1934 i en uns dies de trist record per a tots, en l'Ajuntament de Gavà es va produir un acte que a dia de hui encara em mereix tot el meu respecte, ja que va ser una lliçó de democràcia difícil de superar.

El Regidor En Miguel Tintoré Rosich en un Ple d'este Ajuntament, i davant de la gravetat dels esdeveniments que es vivien, va manifestar la seua exigència que constara en Acta que “si un dia perillaven les llibertats de Catalunya, els Regidors les defendrien, en l'Ajuntament, si és necessari, fins a la mort”. Un altre Regidor d'este Ajuntament, En Vicente Peña Sanchis, nascut a Olocau, va ser el primer a alçar-se per a ratificar i fer seu este pronunciament. Entre els assistents a l'acte es trobava En Ambrosio Arnal Blay, exregidor nascut també a Olocau, que va voler adherir-se a este manifest. No crec que puga existir major grau d'integració entre dos pobles.

Que este Agermanament que hui segellem siga un reconeixement als homes i dones que van fer dels seus somnis una realitat. La realitat d'un futur millor per als seus fills, sense importar-los els patiments. Un homenatge i agraïment a tot el Poble de Gavà.

Hui vull declarar solemnement que tenim un mutu compromís entre Olocau i Gavà i entre Gavà i Olocau, i dins del respecte a cada un, conjuguem esforços per a fomentar els ideals d'amistat, llibertat i solidaritat. Continuant el camí i germandat que aquells que sent Olocau pensaven com Gavà i que sent Gavà pensaven com Olocau.

Vaig començar les meues paraules recordant el sentiment d'un fill d'Olocau, i vull acabar amb paraules d'un fill de Gavà, En Josep Soler i Vidal: “Tenim amor a la terra, fidelitat a la terra, a la nostra terra”.

Nosaltres hui ens reafirmem en l'amor i en la fidelitat a Gavà i a Olocau.

José Agustín Agustí Sanchis

GAVÀ, 1 de juliol de 2006.

Anar dalt