|
MONUMENTS D'OLOCAU
Font Excmo. Ajuntament d'Olocau |
EL CASTELL D'OLOCAU
|
|
MONUMENTS D'OLOCAU
Font Excmo. Ajuntament d'Olocau |
EL CASTELL D'OLOCAU
|
|
Res més important
en estos temps viscuts amb un enfocament de Materialitat a ultrança, que el
parar-se a reposar i gaudir del nostre llegat Patrimonial Artístic i Cultural
tan apreciat com a extrem, a fi de poder omplir eixe buit espiritual tan
necessari en les nostres vivències. És per això que
amb data 25 de Novembre de 1998 es va efectuar l'adquisició del conjunt Del
Castell amb el propòsit inicial de Conservar i Restaurar esta manifestació
històrica que ens ajudarà a conéixer part dels senyals d'identitat de la
nostra població. L'Alcalde
Torre i Casa de la Senyoria
|
|
Fatxada
Entrada
Cuina
Graner |
El Castell és el nom amb què
popularment es coneix la casa pairal dels Comtes d'Olocau. Està constituït per
una edificació principal del segle XVII, les dependències característiques
d'una casa senyorial (graners, trulls etc..) i una torre àrab amb posterior
restauració cristiana. Estes construccions pertanyen
a les restes de les cases dels Vilaragut, llinatge de cavallers procedents de
Catalunya, que van arribar a València en el segle XIII. Antonio de Vilaragut i
Visconti primer baró d'Olocau, vincula estes terres al seu llinatge el 23
d'agost de 1398. La baronia es va mantindre
fins al 18 de febrer de 1628, el rei Felip IV va concedir el títol de comte a
un descendent dels Vilaragus, Joan de Vilaragut i Sanç. En 1649 el comtat passa a mans
de Miquel Alonso de Fenollet i Sanç de Vilaragut. Ja en el segle XVII els
Fenollet reedifiquen l'actual casa paterna sobre l'antiga mansió medieval.
L'octau comte, Pascual Vicent de Fenollet i el noble Didac de Fenollet van ser
els que van consolidar el conjunt d'edificis que hui es conserven. En 1871, en extingir-se la família
Fenollet, la casa passa a la família Crepín de Valldaura, posteriorment als
Safortesa de Mussoles, de Palma de Mallorca, els quals en 1959, venen el conjunt
a la Família Romero. Els castells es componen de
dos parts, la Torre del segle XIII, que correspon a l'alqueria de Pardines, lloc
existent en el moment de la conquista de Jaume I, que formava part del terme del
Castillo d'Olocau. La
Casa Pairal, es compon d'un cos principal al qual s'adossen per l'almàssera per
a la producció d'oli, en un altre cos perpendicular, els trulls. El cos principal mesura 32'20
metres per 11'40 i consta de mig subterrani, planta baixa i pis. El mig subterrani va ser
construït per a celler, és cobert per cinc voltes planes realitzades amb
rajola i separada entre si per arcs de cascavell. En la planta baixa s'entra des
del pati a través d'una porta, s'arriba a una sala situada en l'escala per la
qual s'accedix al primer pis: a l'esquerra es troben les quadres i al fons el
graner. La
planta de pis o pis principal es compon de tres àmplies sales, una a continuació
de l'altra, les quals donen a la resta de cambres: el despatx i l'oratori, els
dormitoris i una cambra, que es va destinar durant algun temps a la cria del cuc
de seda. Només falta mencionar en el pis la cuina de tipus aragonés amb una
ximenera en el centre. Tot
este conjunt, que tants segles i vicissituds ha vist passar, des del 25 de
novembre de 1998, és propietat del Poble d'Olocau.
Celler |
|
|
|
