|
EL DOS-CENTS ANIVERSARI DE LA FONT DEL FRARE (1996)
Font Excm. Ajuntament d'Olocau |
Les fonts són la part més apreciades del paisatge d'Olocau. Les fonts són
humils, precàries, insegures algunes d'elles en temporades eixutes, però el
poble les seguix volent. Qualsevol font, si hi ha aigua, crega al seu voltant un
paisatge moltes vegades fresc i idíl·lic. Si la font es perd, el paisatge verd
s'extingirà. Això ho saben tots els habitants d'Olocau i és tant
l'entendriment per les fonts, que en totes elles han procurat deixar rastre humà,
un rastre arquitectònic, que com un retaule o altar els fa honor i homenatge.
Així podem descobrir l'obra senzilla i rural de la FONT del Pí; la coveta i la
basseta pentagonal (d'un simbolisme màgic) o el modernisme decadent del segle
XX a la FONT de la Penya o la Salut. Però
en esta pàgina anem a parlar de la FONT del FRARE. Obra arquitectònica
corresponent a un designi previ, allí intervenen diverses persones, el seu
espai sempre serà senyorial, empremta amb regles i cercles ordenats. És el
rastre del món il·lustrat. Font de lloc pintoresc, situada al mig d'un vall
estret, rodejada de penyes i amagada entre garroferes centenàries. |
|
La seua
obra va ser voluntat del comte Diego de Frenollet i Vallterra de Blanes,
intenció raonada en un vell document de l'arxiu del Comtat: "Candelari de
coses notables...... d'Olocau, Genovés i Llocnou d'En Fenollet".
"La Font abans anomenada del Fraile i ara de Sant Dídac a costa de
l'Excm. Sr. Comte: Havent descobert la bondat i qualitat apreciable de l'aigua
d'un curt brollador en el nord-est del poblat de la vila d'Olocau, que en un
principi es titulava font del Fraile i molt principalment per al seu ús de
diferents obres costoses per a ells, a l'actual Excm. Comte d'Olocau D. Diego
Fenollet va tramar la construcció de la font per a arreplegar l'aigua, com per
al seu servici i el dels veïns i a la seua immediata construcció d'un ovale-ho
rodejat de canapés, tot de cadiratge així com el camí des de la vila". En
el frontis de la font, en una fornícula s'instal·larà un retaule de Sant Dídac
d'Alcalà i una làpida que diu: "ES
VA FER ESTA FONT DE SANT DÍDAC I EL SEU CAMÍ A EXPENSES DE L'EXCM. SR.
COMTE D'OLOCAU EL SENYOR DIEGO MANUEL
DE FENOLLET. ANY 1796" Diuen
que en els seus millors temps, la font amb els dos barrancs de pedra "canapés"
tenia en l'entrada dos pilars que sostenien una cadena, per a impedir passar als
animals de tir a la rotonda o "ovale-ho" central. Tot això va desaparéixer
a causa d'una riuada que va arrossegar el banc de l'esquerra i els pilars de
l'entrada. Fa poc quan es van fer les canalitzacions del barranquet de
l'avinguda de la FONT del FRARE va aparéixer un dels laterals on anaven els
pilars i allí es van quedar. L'any
1959 un grup d'Olocau, alguns d'ells residents a Gavà van fer reconstruir el
frontis i van buscar el brollador. El retaule de ceràmica es va fer de nou en
la casa dels Vaig caure-vos en el carrer Major. Però
tampoc va durar molts anys este retaule, ja que en 1983, es va fer un nou, copia
de l'existent en el carrer Major. Algú pot preguntar-se com era que existien
dos retaules de Sant Dídac, el motiu era, que quan van prendre possessió del
Comtat en 1787, la casa de la Senyoria, més coneguda com El Castell, estava en
ruïnes resultat d'un terratrémol en 1755. Els Comtes van voler habitar esta
casa en 1796 i van restaurar la Casa de la Senyoria, l'obra que va ser seguida
per la Comtessa Sinforosa Crespi de Vallduara, fins a finals de 1805 que li va
donar la forma actual. El fet
és que van enviar fer dos retaules iguals un per a fer el frontis i un altre
per a la casa; també coneguda per "tia Fonament" que també hi ha un
retaule de Santa Sinforosa, recuerdo de la comtessa, ja que allí estaven els
trujales del veí, abans de construir les existents a la Casa de la Senyoria.
El Comte
Diego de Fenollet, va ser un personatge preocupat pel treball, la cultura, la ciència
i l'economia. Va pertànyer com a soci numerari a la Societat Econòmica
d'Amincs del País. Es va preocupar per millorar les condicions de vida dels
seus vassalls, va impulsar la construcció de camins, forns, trujales, magatzems
a Olocau, Marines, Gátova, La Garrofera i Olla. Va fer divulgar la cria de cucs
de seda i va donar impuls a la transformació de moltes terres en vinyes.
Ara, més dos-cents anys després l'obra de la FONT del FRARE, recorda a este personatge i als seus habitants de la Vall. És recordar una història i uns fets que van fer possible al llarg del segle XIX el creixement econòmic, clau d'una exportació de vi, més un altre element, el model de principis del XIX i amb ell el creixement demogràfic i urbanístic d'Olocau. |
|
