ITINERARI DE LA VOLTA AL RODENO

Temps: 2h 30 minuts

Terreny: Pendent

EIXIDA

Durant l'ascens pel camí de la Terreta Blanca observem la transició del color roig al blanc, passant d'un sòl de rodeno (roig) a un sòl calcari (blanc). Este canvi en la composició del substrat produirà també canvis en la vegetació, perquè hi ha espècies més adaptades a viure en sòls àcids com el roig i altres a desenvolupar-se en sòls més bàsics, com el terreny calcari.

Ens detindrem en el tossal de Terreta Blanca i des d'allí la vista es passeja per la Vall de la Quebrantà del Coixo. El fons del vall és principalment agrícola, mentres que a la dreta del camí destaca vegetació forestal, sent l'espècie dominant el pi blanc (Pinus halepensis) que ha prosperat sobre antigues zones de cultiu de secà. A l'arribar dalt hi ha un encreuament on nosaltres hem d'agafar el camí de la dreta.

Arribarem a un encreuament on hi ha un camí que es desvia a la nostra esquerra, eixe camí va cap al Castell del Real, nosaltres hem de continuar rectes pel camí de la Canyaeta de Xavielet i de seguida passarem prop d'un aljub, una construcció antiga de pedra seca destinada a l'emmagatzemament d'aigua de pluja.

Seguint el nostre camí trobarem la vegetació més interessant de tot el recorregut per la dificultat que suposa trobar en la Serra Calderona taques relictes de sureres.

Este arbre ha sigut molt apreciat per l'extracció tradicional de la seua corfa: el suro. A més esta grossa corfa proporciona a la surera (Quercus súber) una gran resistència contra els incendis, permetent-li rebrotar de copa i accelerant d'esta manera la recuperació després de qualsevol incendi.

Després de més de trenta anys sense intervenció humana en estes muntanyes, es nota l'avanç de les formacions vegetals pròpies del territori, on destaquen, a més del pi de rodeno(Pinus pinaster) i la surera (Quercus súber), l'aladierno (Rhamnus alaternus), el torbisco o matapoll (Daphne gnidium) i la noguerola (Pistacea terebintus). També són freqüents lianes com la sarsa (Smilax aspera) i la mare-selva (Lonicera implexa).

Una vegada passada la Canyaeta de Xavielet, seguirem amb el nostre camí i arribarem a un altre encreuament de quatre camins, nosaltres girarem a la dreta on hi haurà un descens fins a arribar a la Font del Frare. Esta font va ser construïda, com llig la inscripció, pel Comte Diego de Fenollet en el s. XVIII. En el fons del barranc pròxim trobem espècies com la murta (Myrtus commnunis), el llentiscle (Pistacea lentiscus) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius). L'exuberància i frescor de la vegetació ens recorda que la humitat és una de les condicions més adequades per al seu desenvolupament.

Rodeno

Aljub del Castell del Real

Font del Frare