ITINERARI DE LA FONT DEL FRARE O FONT DE SANT DIDAC

EIXIDA

Situats a la plaça Major, seguirem el carrer Major i arribarem al parc municipal de la Carrasca; ara busqueu l'avinguda de la Font del Frare i seguiu fins arribar als jardins de l'Arquet.

L'Arquet és un aqüeducte que sembla ser d'origen romà i que recollia l'aigua del Carraixet, a la partida de l'Alcalà, i la conduïa al lloc on està la torre i la Casa de la Senyoria al poble. Restes d'aquesta construcció són la sèquia tallada en la roca i el mur de l'Alcalà, les restes d'un altre arc al barranc dels Lladres i d'una bassa a la casa de la Senyoria. Seguint el camí, deixareu a l'esquerra el carrer d'Ausiàs March i, poc a poc, entre velles garroferes arribareu a la fonteta de la Cava.

El nom ens recorda que la seua aigua es recolleix al llarg d'una mina subterrània construïda artificialment, també coneguda com cava. A dalt d'aquesta font hi ha una penya de colors rogencs, la Penyeta Roja, on es conserva un poblat del Bronze amb restes d'una torre i una muralla ciclòpea. Prop d'ella, una cova sepulcral del Neolític és un dels rastres humans més antics del poblament del Camp de Túria.

A la dreta del camí, veiem entre garroferes el baranquet de la Font del Frare, amb bones mates de murta, Myrtus communis, i entre les garroferes i la costera de pins podem veure moltes mates d'espantallops, Cuutea arborescens, planteta que produeix l'efecte d'un sonall, quan el vent mou el fruït de les seues rames.

Fixeu-vos com creixen els pins en aquesta costera que en l'any 60 encara estava tota ella plantada de garroferes i on hi havia una vinyeta a la part més alta. Ara, tot és un record i la natura torna a conquerir alló que l'home ha abandonat.

Finalment, al mig de la valleta i entre muntanyes tallades a pic i amples garroferes centenàries, veiem el casalici de la font, dedicada a Sant Dídac per el cinqué comte d’Olocau, Dídac Manuel de Fenollet, que manà construir el seu camí i la font en 1796. La font s'obri amb un cercle on està el casalici amb un retaule ceràmic de Sant Dídac i una làpida que recorda al noble que va manar la seua construcció. En els laterals d'aquest cercle hi havia dos bancs de pedra, un dels qual va desaparèixer en una barrancada i l'altre encara està. El lloc mostra la gràcia de les construccions del s. XVIII, inspirades en el pensament il·lustrat del qual formaven part els nobles Fenollet. La familia comtal i especialment la comtessa Simforosa Crespí de Valldaura, van escollir aquest racó per a passejar durant les seues estades estiuenques a Olocau.

Dalt de la Font, seguint el camí que d'Olocau porta al mas de Tristany, a la dreta hi ha un amuntegament de roques; és la Quebrantà del Frare, un enfonsament del terreny on les penyes i grans roques formen una mena de passadís on s'obrin forats i avencs. A l'altre costat, la Cova del Cego ens recorda a un personatge olocauí que es va quedar cec al sis anys, i recorria tots aquests indrets i la cova la solia gastar moltes vegades per dormir allí.

Font del Frare

Cova del cego

Font de la Cava